Calla

Sempre he volgut tenir un seient al costat de la finestra on poder-me asseure i observar les nits estrellades que tan sovint se m'escapen.
Sempre he desitjat anar a la platja quan no és temporada i quedar-m'hi per escoltar el trencar de les onades.
Sempre he anhelat passar la tarda ajaguda a la gespa d'un parc i no marxar fins que sigui fosc.
Moltes matinades he tingut la necessitat de sortir al carrer i donar una volta només per donar-la.

Potser un dia em convertiré en flor per voler ser tan contemplativa, però m'he adonat que la majoria de gent no es para a veure el que té, i després ploren quan ho perden. Qui no parla, escolta. I qui escolta s'assabenta de coses que qui no calla no sabrà mai. I no em refereixo només a allò que es diu i els altres no entenen, sinó també a allò que es calla però que és inevitable mostrar.

Calla, observa i escolta. El silenci és d'aquelles coses que s'han d'aprendre a apreciar i a entendre.