Un dia et lleves i t'adones que tot al teu voltant ha canviat. No saps quan ha passat, però ha passat.
Retrobes aquell últim intent de diari personal que vas crear dos anys enrere i llegeixes allò que en el seu moment hi vas escriure. Rius. Escrius una nova pàgina explicant que tot és diferent, que ets una altra persona. I saps que has fet bé, tot i que et sents buida.
Rellegint les pàgines on explicaves el que et passava pel cap el 2010 entens que el que tens ara és fruit del procés lògic del temps. I tu creies que havies pres grans decisions... Però en realitat, si haguessis estat una mica més espavilada, hauries sabut que aquell era el destí que la vida et tenia preparat.
Ara, mentre acceptes que del passat només tens records i que en conserves poc, tens ganes de plorar. Però entens que has d'avançar per poder treure alguna cosa de profit d'aquest canvi. Tot i així, per més que sàpigues que dintre d'un temps haurà valgut la pena, ara tens por. Et sents sola. I per més que et diguin que no t'hi has de sentir, t'hi sentiràs.
En moments així, ni la xocolata pot fer res.
