Què passa quan dius que vols plorar?
La meva resposta si mai algú m'ho pregunta és clara: "doncs plora". Però si ho penses, la resposta típica d'aquell qui t'escolta serà alguna cosa com: "no, dona, no ploris, segur que no val la pena". I llavors jo em qüestiono, per quin motiu no hauries de fer-ho?
És típic creure que plores perquè estàs trist, però tothom sap que també es pot plorar d'alegria. Jo, cada vegada que ric, ploro. I si quan dic que vull plorar m'estic referint que vull que em facin riure fins que em surtin les llàgrimes?
També existeix el plorar d'emoció. Si t'agraden les arts o la literatura (potser et passa amb les matemàtiques, però en el meu cas això ho veig massa llunyà) potser plores davant un magnífic quadre que et mories de ganes de veure, o al veure un espectacle de dansa i adonar-te de les ganes i l'esforç que hi dediquen els artistes a l'escenari. I si quan dic que vull plorar m'estic referint que vull veure un espectacle i que m'arribi fins al cor?
Plorar d'alegria és maco, et fa sentir feliç ni que sigui per un petit instant, i plorar d'emoció t'ajuda a valorar aquelles coses que a simple vista no semblen tenir importància, però plorar de tristor no té perquè ser dolent.
Vull dir, si et sents apesarat i tens un nus a la gola que et demana plorar, fés-ho. Quan vols plorar és perquè ho necessites, i no t'has de reprimir. Plora, ja sigui de felicitat, d'emoció, de ràbia o de tristor. Plora i no t'ho quedis, perquè hauràs alliberat estrès i, a més, segons la Viquipèdia, plorar pot reduir els sentiments negatius en un 40%.
Plora, ni que sigui perquè els teus ulls estiguin ben hidratats. Plora si pots, perquè el vertader problema és no poder fer-ho. Plora abans que un dia et preguntis per quin motiu no et surten les llàgrimes si tens un pes a dins que no s'aguanta. Plora davant dels altres quan vulguis plorar i, si et diuen que no ho facis, explica'ls tot això.
