Calla

Sempre he volgut tenir un seient al costat de la finestra on poder-me asseure i observar les nits estrellades que tan sovint se m'escapen.
Sempre he desitjat anar a la platja quan no és temporada i quedar-m'hi per escoltar el trencar de les onades.
Sempre he anhelat passar la tarda ajaguda a la gespa d'un parc i no marxar fins que sigui fosc.
Moltes matinades he tingut la necessitat de sortir al carrer i donar una volta només per donar-la.

Potser un dia em convertiré en flor per voler ser tan contemplativa, però m'he adonat que la majoria de gent no es para a veure el que té, i després ploren quan ho perden. Qui no parla, escolta. I qui escolta s'assabenta de coses que qui no calla no sabrà mai. I no em refereixo només a allò que es diu i els altres no entenen, sinó també a allò que es calla però que és inevitable mostrar.

Calla, observa i escolta. El silenci és d'aquelles coses que s'han d'aprendre a apreciar i a entendre.

La lluna

De petita, quan anava en cotxe i era de nit, sempre buscava la lluna i la mirava fixament. Li parlava en veu baixa o pensava creient que ella m'escoltava des d'allà dalt.

No parlo d'una lluna com la de Oso de la Gran Casa Azul ni com el sol dels Teletubbies, però en molts moments crucials m'ha ajudat a retrobar-me. És el meu punt de fuita. La miro, com brilla i il·lumina, com creix i decreix i, fins i tot, com alguna vegada es resisteix al fet de marxar i es queda durant el dia. 

La miro i reflexiono. Ella al cel, jo a terra. Ella tan gran, jo tan petita. Però tot i les nostres diferències també ens trobo semblances: totes dues som solitàries tot i estar envoltades d'altres cossos, uns dies brillem més que uns altres, uns dies ens sentim més grans que uns altres, fins i tot alguns dies és com si no hi fóssim si algú no ens il·lumina.

Ella, sense dir-me res, m'ho diu tot. Si mai estic trista, ella és allà per fer-me entendre que la vida continua, que després de la foscor tornarà a aparèixer i de mica en mica tornarà a brillar. 

Avui, que li falta poc per desaparèixer, el cel està ennuvolat. Pero jo sé que ella és allà, i que està disposada a tornar a començar.

Jo també estic disposada a tornar a començar, només necessito algú que m'ajudi a brillar.

I wish I was the moon, tonight